Una de les peculiaritats dels gegants i cabuts de Borriana és que la seua participació no és amb motiu de les festes patronals o la del Corpus, com és habitual en tants pobles i ciutats.
La tradició, quasi centenària, dels gegants i cabuts de la Mercé sorgeix a Borriana a partir de la creació l’any 1917 de l’ajudantia de la parròquia al temple de l’antic convent dels pares mercedaris, origen de la barriada que l’envolta i a la qual dóna nom: el barri de la Mercé.
El sagristà d’aquella parròquia, en Carles Romero, era molt emprenedor i, juntament amb altres veïns inquiets com ell, impulsaren la primera falla que es va plantar al nostre poble i que originà la important tradició fallera de Borriana. Va ser l’esmentat sagristà en Carles Romero qui va proposar també incloure en la festa que la parròquia i el barri dedicaven a la seua patrona, la Mare de Déu de la Mercé, la tradició amb què Barcelona celebra les seues festes patronals de la Mercé: la desfilada, dansant, de gegants i cabuts.
A començament de la dècada dels 20, desfilaven per primera vegada per Borriana dos gegants i sis cabuts, acompanyats per la dolçaina i el tabal; la vespra de la festa pegant la volta al barri per anunciar-la i el 24 de setembre al començament de la processó. Llevat dels anys de guerra civil, no ha faltat cap any a la popular cita.
Com que l’origen és la festa de la Mercé, ja des de fa molts anys s’han encarregat de construir-los, restaurar-los, fer-los nous quan calia i tindre’ls cada any a punt la Confraria de la Mare de Déu de la Mercé, dones a les quals cal agrair que a Borriana conservem els gegants i cabuts.
Els gegants més antics que es conserven, es van construir a principi dels anys 80 (l’any 82 o 83) per l’artista faller Juan Muñoz amb l’ajuda de Pascual Chiva, i eren una còpia quasi exacta d’uns anteriors, als quals varen substituir pel mal estat de conservació en què es trobaven. Van durar fins l’entrada del nou segle en què varen ser retirats, ja que a més d’estar molt malament, també s’havia perdut la roba, i es va encomanar fer els nous. Anaven vestits com els borrianencs de principi del segle XX, ell amb brusa negra i ella amb un vestit de l’època. Els seus noms són Blai i Mercé, en honor al patró de la ciutat, Sant Blai, i a la marededéu titular de la parròquia del barri on està situada, la Mare de Déu de la Mercé.
Estos gegants antics s’han restaurat l’any 2009, per iniciativa de l’Associació de Gegants i Cabuts de Borriana, acabada de crear uns mesos abans, la qual ha costejat la restauració, l’adquisició de les teles i la confecció de la roba. La restauració ha estat feta per l’artista faller Xavier Ribes, ajudat per Enrique Lloret i Vicent Moliner. La roba s’ha fet totalment de nou i actualment van vestits amb la roba tradicional de mudar dels valencians del segle XVIII. Els gegants antics des de l’any 2009 tornen a eixir pels carrers de Borriana i són els gegants que van a les altres localitats representant a Borriana en les trobades a les quals assisteix l’associació.
Els gegants nous es varen estrenar l’any 2002, ja que com hem dit més amunt els antics estaven molt deteriorats. Són obra del prestigiós artista faller Josep Pascual “Pepet”, i foren batejats amb els noms de Blai i Mercé, igual que els antics, ja que l’objectiu era de substituir-los, però popularment se’ls coneix amb els noms afectius de Blaiet i Mercedetes. L’any 2007 varen ser restaurats pel també artista Sergi Cabedo. Van vestits amb roba de principi del segle XX, ell amb brusa negra i pantalons ratllats i ella amb un vestit a la moda d’aquell temps. Els padrins varen ser l’alcalde de la ciutat, Alfonso Ferrada, i la presidenta de la confraria, Fina Ferrer.
Pel que fa als cabuts de la Mercé, caldria fer una xicoteta explicació per entendre el que passa actualment:
Els sis caps originals tenien, a més, una grossa castanyola que percutien sobre el propi cos al compàs de la dolçaina i el tabal, mentre els espectadors cantaven la lletra de la cançó que aquells interpretaven:
“Xocorroc cotxera,
tira’m un pera,
xocorroc cotxoc,
xocorroc cotxoc,
i un albercoc.”
La darrera percussió acostumaven a fer-la, molt suaument, sobre el cap d’algun menut dels que estaven més prop: este era el tradicional carxot dels cabuts de la Mercé. Amb el temps, este antic costum va donar lloc a l’actual persecució entre els cabuts i els milers de xiquets i xiquetes de tot el poble que té lloc als carrers del barri en la festa de la Mercé.
No és estrany que els caps necessiten ser restaurats constantment a causa del desgast que pateixen en cada participació ja que en realitat són autèntiques batalles campals.
L’any 2007, els 12 cabuts han estat restauratats pels alumnes de l’Escola-Taller local, dirigits pel seu mestre Xavier Palomar.
Finalment, des de l’any 2007 ha començat a realitzar-se a Borriana una trobada de gegants i cabuts en la qual es donen cita els gegants i cabuts locals i d’altres procedents de localitats convidades. La primera edició de l’aplec tingué lloc el 9 d’octubre de 2007, dins dels actes del 6é Festival Internacional de Folklore de la Plana Baixa, organitzat pel Grup de Danses Tradicionals l’Arenilla. La segona edició, prevista per al 9 d’octubre del 2008, va haver de supendre’s a causa del mal oratge i es va traslladar a les festes de Sant Blai de l’any següent, organitzada ja per l’Associació de Gegants i Cabuts de Borriana, data en la qual s’ha consolidat el certamen, ja que la tercera edició, l’any 2010, ha comptat amb 11 colles participants, dos dotzenes de gegants i molts més cabuts.
